CULET-CULET!!! TROOOOMPA!!!

Després de superar els controls de seguretat de l’aeroport portant més de 20 litres de líquids inflamables a sobre....(el mètode intravenós funciona!!!) no se me’n acudeix res millor que agafar la bici al dia següent per començar la meva teràpia del nou curs “recuperem a la niña der xandal”. Destí: carretera de les aigües (anant amb la bici al cotxe, es clar). Jo l’anomenaria la passarel·la de “los tios wenos”, sí senyor!! N’hi ha de tot tipus:
- El “madurito” de pell morena, ulls blaus i amb els bitllets que li surten per les orelles, que va acompanyat per la seva dona (mateixa descripció però amb cua de cavall i trotant de la mateixa manera que els de “rejoneo”) i el gos, tots tres corrent. Persones sense cap mena de consideració. M’agradaria veure’ls amarrats amb una corda al seient d’una bici, empassant-se la pols i sense poder beure aigua quan li vingués de gust. Altres de la mateixa categoria, canvien el gos per un nen, però en comptes d’anar corrent, van en bici i el porten sobre una cadireta al darrera i penses inconscientment: ca mooooonu (amb veu super pija osea).
-El típic flipat jovenet súper equipat, que no té por a res, deixant-se caure per les trialeres (tindrà tacte a les mans? Ho dic per les constants vibracions, potser ha perdut sensibilitat, seria una llàstima però alhora una avantatge ja que no notaria amb els llums apagats si m’he depilat o no, ni les meravelloses durícies dels meus peus...ecs, que grollera!!)
-I per últim, el machote que va a còrrer sense samarreta i amb aquella microfaldilla-pantaló. Quina gràcia que fa d’imaginar-se-la sense la part interna que subjecta els ous i de fons la cançó de la Sabrina: boys boys boys!!!
Sempre que hi vaig em recreo la vista i penso en els diferents mètodes en cas de voler seduir algú, ja que te’ls creues més d’un cop:
1-Mètode kamikace: segur que se’n recordaria molt més de temps de mi que el meu ex després de deixar-ho.
2-Mètode “busco a Jacks”: samarreta bicicletera ben arrapadeta amb la cremallera abaixada deixant veure el canalillo, en el meu cas, en comptes de posar una rosa pots posar el ram de flors sencer amb el testo inclòs.
ÚLTIMA HORA:
3-Agafar un ganivet o altre objecte punxant i petar la roda dissimuladament darrera els matolls on ningú passa (compte que no t’enxampin els flipers d’abans). Per sort a mi no em va caldre fer res, va petar tota sola, just quan tornava feliçment de menjar-me unes riques nous a l’emissora. Sisi, havia de tornar al començament de TOT!!!! Ja a la venta la nova versió de Manolo García: ....iremos un ratito a pie y otro pedaleandooo. Súbeme al monte, la emisora, ya sabes....Y enseñame a soñar con platos y pedales.....Enseñame las cosas que tie-nnnes en tu caja deherramien-tas. Enseñame a ver como tu cambias la ru-e-da!!!
Podem dir que funciona, almenys, per cridar l’atenció d’una manera més discreta. Després de l’experiència, he pogut distingir el tipus d’home que es pararia del que no. No espereu pijos, per suposat. Ni els que van amb parella. Van oferir la seva ajuda, entre d’altres, un pare amb el seu fill, un parell que anaven junts d’uns 50 anys aprox, un xicot amb un mocador al cap i perilla Harley (interessant, sisi, em va inflar la roda després que jo li expliqués amb cara de bona minyona a punt de plorar, que s’havia deixat la bomba: es que jo sempre vinc amb el meu paaare!!! (Així no farem res...ja ho sé)) i per últim un enorme cos amb el cabell rapat i pinta d’aquells d’agafar-te en pes i pujar-te a la taula de billar. Aquest darrer va insistir en ajudar-me a cambiar la roda. Per sort era la del darrera i era l’excusa perfecte per dir que costava molt i no volia embrutar-me les mans de grassa (noooo, que pensaran que ets una figaflor, nena!) Meeec!! Tornem a restar punts.
Quan vaig arribar a casa, vaig trobar una nota del meu pare sobre el meu llit:
-kit herramientas, parches, cámara, BOMBA, desmontables, guantes, agua o zumos, chubasquero según el tiempo, gafas, casco y bolsa para brevas.
Este es mi padre, el más mejor biciclista de mi vida-vidal!!!! Guapooo!!!! Te adoro!!!

Bé, qui pensava que amb aquell pantalonet torero amb 3 compreses de l’àvia dins no era gens sexi, ja pot canviar d’idea, i si no que em demostri el contrari fent l’experiment que acabo d’explicar. Suposo que ara no hi ha dubte del veritable títol d’aquest relat: CULOTTE-CULOTTE!!! BOOOOMBA!!!

P.D. Era el meu gran repte, escriure un relat en català. Només dir-vos, que disculpeu el munt d’errades de gramàtica, vocabulari...etc, perquè desitjo de tot cor que no sigui l’últim......

Merci,
Niña Extrarradio